Més x menys
Vasai Road (suburbis de Bombay), Índia. 25 de juliol de 2007
Ens expliquen l'Anna i la Belén, les dues noies de l'ONG Sonrisas de Bombay, que en la zona de Bombai hi viuen uns 20 milions de persones, la metròpoli més gran de l'Índia i una de les més densament poblades del món. Ens diuen també que un 60 % d'aquesta població viu en condicions d'extrema pobresa.
Aquest és un país de contrastos increïbles; sota hotels de luxe pots veure-hi indigents entre deixalles i runa morint-se de gana. La mortalitat infantil es altíssima i, en el millor dels casos, als nens que sobreviuen se'ls obliga a prostituir-se, a demanar o a seleccionar escombraries. Tot, en benefici de les màfies locals. Alguns pares fins i tot mutilen als nens perquè siguin més rentables demanant caritat.
Ens han acompanyat als slums (barraques), d'on l'ONG ha recollit tots els nens i les nenes que ara viuen a l'orfenat de Karuna. També hem conegut a en Jaume Sanllorente, el noi que ha fundat Sonrisas de Bombay. Fa quatre anys va venir aquí de visita i va coneixer la situació de l'orfenat i els nens. Ironies del destí: ell ni tan sols tenia intenció de visitar aquest país.
-
En tornar, va vendre el seu pis de Barcelona per pagar els deutes de l'orfenat, que estava a punt de tancar, i des de llavors que viu aquí i no para de treballar en projectes per donar-los una vida millor. Va ampliar l'orfenat i ara mateix viuen a Karuna prop de 80 nens i nenes, vuitanta somriures que ara tenen un futur. D'aquí a poc, en seran 280.
En Jaume és d'aquelles poques persones que coneixes en la teva vida i que t'impacten, et deixen una empremta que no pots oblidar per molt temps que passi.
Les màfies l'han amenaçat de mort repetidament, i en aquest país la vida humana val molt poc. Però en Jaume ens ho explica somrient i diu que mai s'ha plantejat renunciar a tot això i que, encara que hi perdi la vida, seguiria valguent la pena.
Des de la distància i per escrit, això pot semblar com qualsevol anunci de la TV, com qualsevol reportatge... però de veritat que vivint-ho en primera persona resulta increïble la tasca que fa el Jaume amb els nens de Bombai. Quan li vaig preguntar al Jaume què era el millor de tot el que feia, em va respondre sense dubtar:
-El somriure de cada nen que ha tornat a tenir una vida
-
Fotos i text: Albert Riera
De nou aquest cap d'any 2011 volem aportar el nostre petit grà de sorra en aquest projecte solidari, aportant una part dels beneficis de la festa:
Com l'any passat, per cada 1€ opcional que dediqueu a l'entrada nosaltres n'aportarem 2 mé
Moltes gràcies.
Web de Sonrisas de Bombay
-
